Per una storia comparata delle identità valenziana e navarra

Una historia comparada de las identidades valenciana y navarra

Xabier Zabaltza

Abstract


In Spagna le Comunità Autonome di Valencia e della Navarra sono rispettivamente parzialmente catalanofone e bascofone. Eppure, la maggior parte dei navarresi e valenziani rigettano questi nazionalismi. La forza di queste due identità separate confuta il principio che identifica una nazione con il territorio dove è parlata una determinata lingua. Da una prospettiva comparata, questo articolo analizza come si sono evoluti storicamente i rapporti tra Valencia e Navarra e le altre aree catalanofone e bascofone, a partire dal Medioevo e fino alla fine della dittatura di Franco, e cerca di spiegare l’esistenza di un valenzianismo anticatalanista e di un navarrismo antibaschista, emersi come movimenti di massa durante la Transizione spagnola alla democrazia.

 

The Spanish Autonomous Communities of Valencia and Navarre are partially Catalan and Basque speaking, respectively. Nevertheless, most Valencian and Navarrese people reject those nationalisms. The strength of these two separated identities refutes the principle that identifies a nation with the territory where a language is spoken. With a comparative perspective, this paper analyzes the historical relationships of Valencia and Navarre with other Catalan- and Basque-speaking areas from the Middle Ages to the end of Franco’s dictatorship and tries to seek explanations for anti-Catalanist Valencianism and anti-Basquist Navarresism, which emerged as mass movements during Spain’s Transition to democracy.


Parole chiave


lingua catalana; lingua basca; valenzianismo; navarrismo; nazionalismo spagnolo; Catalan language; Basque language; Valencianism; Navarresism; Spanish nationalism

Full Text

PDF

Riferimenti bibliografici


Adlert M. (1998), El pensamentvalencianiste de Miquel Adlert, L’Oronella, Ciutat de Valencia.

Agirreazkuenaga J. (ed.) (1995), La articulación político-institucional de Vasconia: Actas de las Conferencias formadas por los representantes de Álava, Bizkaia, Gipuzkoa y eventualmente de Navarra (1775-1936), Diputación Foral de Bizkaia, Bilbao (2 voll.).

Alcaraz Ramos M. (1985), Cuestión nacional y autonomía valenciana, Instituto de Estudios Juan Gil-Albert, Alicante.

Almela y Vives F. (1965), Valencia y su Reino, Ediciones Mariola, Valencia.

Alós Ferrando V. R. (1992), Reorganización, supremacía y crisis final del blasquismo (1929-1936), Ayuntamiento de Valencia, Valencia.

Alós Ferrando V. R. (1997), Félix Azzati, Diputación de Valencia, Valencia.

Archilés F. (2006), «‘Hacer región es hacer patria’. La región en el imaginario de la nación española de la Restauración», Ayer, n. 64, pp. 121-147.

Archilés F. (2012), Una singularitat amarga. Joan Fuster i el relat de la identitat valenciana, Afers, Catarroja-Barcelona.

Archilés F. – Martí M. (2002), «Un país tan extraño como cualquier otro: la construcción de la identidad nacional española contemporánea», in Romeo M.C. – Saz I. (eds.), El siglo XX. Historiografía e historia, Universitat de València,Valencia, pp. 245-278.

Azzati F. (1916), «Discurso en la Asamblea Provincial de Unión Republicana», in Cucó A. – Blasco R. (eds.) (1992), El pensament valencianista (1868-1939). Antologia, La Magrana, Diputació de Barcelona, Barcelona, pp. 120-124.

Bairoch P. et alii (1988), La population des villes européennes de 800 à 1850. Banque de données et analyse sommaire des résultats, Centre d’Histoire Économique Internationale de l’Université de Genève, Genève.

Baroja P. (1953), El País Vasco, Destino, Barcelona.

Baroja P. (1988), El País Vasco, Incafo, Madrid.

Bayarri J. M. (1931), El perillcatalá, Consell Valenciá de Publicacions, Valencia.

Blasco R. (1985), Constantí Llombart i “Lo Rat-Penat Periódich Lliterari Quincenal” (1884-1885), Diputació de València, València.

Blasco Ibáñez V. (1898), «El murciélago alevoso o la fiesta de los maestros cantores», in Cucó A. – Blasco R. (eds.) (1992), El pensament valencianista (1868-1939). Antologia, La Magrana, Diputació de Barcelona, Barcelona, pp. 53-58.

Blasco Ibáñez V. (1967), Narracions valencianes, Lavinia, Valencia.

Burguera F. P. (1991), Ésméssenzill encara: digueu-li Espanya, Tres i Quatre, València.

Censos de población de España (1857-2011).

Coakley J. (2012), Nationalism, Ethnicity and the State. Making and Breaking Nations, Sage, London.

Corcuera Atienza J. (2001), La patria de los vascos. Orígenes, ideología y organización del nacionalismo vasco (1976-1903), Taurus, Madrid.

Cortés Carreres S. (1995), València sota el règim franquista (1939-1951). Instrumentalització, repressió i resistència cultural, Institut de Filologia Valenciana/Abadia de Montserrat, València-Barcelona.

Cucó A. (1999), El valencianisme polític (1874-1939), Afers, Catarroja/Barcelona.

Del Burgo Torres J. (1978), Historia de Navarra. La lucha por la libertad, Tebas, Madrid.

De Pablo S. (1988a), «Navarra y Alava ante el Estatuto Vasco (1931-1936): Dos procesos autonómicos paralelos», Primer Congreso General de Historia de Navarra, Príncipe de Viana, anejo 10, pp. 347-354.

De Pablo S. (1988b): «Navarra y el Estatuto vasco: de la asamblea de Pamplona al Frente Popular (1932-1936)», Príncipe de Viana, n. 184, pp. 401-414.

Elías de Tejada F. (1948), Las Españas. Formación histórica. Tradiciones regionales, Ambos Mundos, Madrid.

Escartí V. J. (2005), «Les idees de Constantí Llombart a través de Lo Rat Penat. Calendrari llemosí», in Escartí V. J. – Roca R. (eds.), Constantí Llombart i el seu temps, Acadèmia Valenciana de la Llengua, València, pp. 137-165.

Fernández Viguera S. (1990), «La ideología social y política de Raimundo García “Garcilaso” (1903-1929)», Príncipe de Viana, n. 189, pp. 211-261.

Ferrando Francès A. (1980), Consciència idiomàtica i nacional delsvalencians, Universitat de València, València.

Ferré i Trill X. (2001), Abans i després de “Nosaltres els valencians”. Moviment polític de construcció nacional als anys seixanta, Curial, Barcelona, 2001.

Flor V. (2011), Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana, Afers, Catarroja-Barcelona.

Flor V. (2012), «Nosaltres els “antivalencians”. Les primeres reaccions antifusterianes i els precedents directes de l’anticatalanisme “blaver” (1962-1974)», Afers, 71/72, pp. 159-175.

Fuster J. (1962a), «Qüestió de noms», in Fuster J. (1994), Contra el nacionalisme espanyol, Curial, Barcelona, pp. 93-105.

Fuster J. (1962b), El País Valenciano, Destino, Barcelona.

Fuster J. (1978), «Països Catalans, 1876», in Fuster J. (1994), Contra el nacionalisme espanyol, Curial, Barcelona, pp. 106-110.

Fuster J.(1992), Nosaltres, els valencians, Edicions 62, Barcelona [1962].

García-Sanz Marcotegui A. (2012), La identidad de Navarra. Las razones del navarrismo (1866-1936), Gobierno de Navarra, Pamplona.

García-Sanz Marcotegui A. et alii (2002), Historia del navarrismo (1841-1936). Sus relaciones con el vasquismo, Universidad Pública de Navarra, Pamplona.

Geniola A. (2011), «Provincia y Región en la España Foral y Asimilada. Particularismo franquista, erudición elitista y regionalismo oficial-nacionalista: Euskal Herria y Països Catalans durante el franquismo (Apuntes de investigación)», in Barrio Alonso A. et alii (ed.), Nuevos horizontes del pasado. Culturas políticas, identidades y formas de representación, Universidad de Cantabria, Santander, 2011, Mesa 1 Nacionalismos e identidades colectivas en España: discursos, prácticas y movilización.

Geniola A. (2014), «“Es tan sano el regionalismo valenciano”. Regionalisme i anticatalanisme al País Valencià durant el franquisme (1962-1977)», Afers, n. 79, pp. 619-641.

Gonzàlez i Vilalta A. (2006), La nació imaginada. Els fonaments dels Països Catalans (1931-1939), Afers, Catarroja-Barcelona.

Goyhenetche J. (1993), «Les origines sociales et historiques de l’association Eskualzaleen Biltzarra (1893-1913)», Bulletin du Musée Basque, n. 135, pp. 1-68.

Graña i Zapata I. (1995), L’acció pancatalanista i la llengua: Nostra Parla (1916-1924), Abadia de Montserrat, Barcelona.

Hernàndez i Martí G. M. (2002), La festa reinventada. Calendari, política i ideologia en la València franquista, Universitat de València, València.

Igual Ubeda A. (1964), València i els valencians, Imprenta Fermar, València.

Llorens i Vila J. (1992), La Unió Catalanista i els orígens del catalanisme polític. Dels orígens a la presidència del Dr. Martí i Julià (1891-1903), Abadia de Montserrat, Barcelona.

López Antón J. J. (1998), Arturo Campión, entre la historia y la cultura, Gobierno de Navarra, Fundación Sabino Arana, Pamplona.

Marfany J. Ll. (2017), Nacionalisme espanyol i catalanitat (1789-1859). Cap una revisió de la Renaixença, Edicions 62, Barcelona.

Martínez-Peñuela Vírseda A. (1989), Antecedentes y primeros pasos del nacionalismo vasco en Navarra (1978-1918), Gobierno de Navarra, Pamplona.

Martínez Roda F. (ed.) (2000), Historia de Lo Rat Penat, Lo Rat Penat, Valencia.

Michelena L. (1984), «Los vascos y su nombre», Revista Internacional de Estudios Vascos, n. XXIX/1, pp. 10-29.

Mikelarena F. (2003), «La evolución demográfica de la población vascoparlante en Navarra entre 1553 y 1936», Fontes Linguae Vasconum, n. 92, pp. 183-197.

Ninyoles R. Ll. (1978), Conflicte lingüístic valencià. Substitució lingüística i ideologies diglòssiques, Eliseu Climent Editor, València [1969].

Núñez Seixas X. M. (2001), «The Region as Essence of the Fatherland: Regionalist Variants of Spanish Nationalism (1840-1936)», European History Quarterly, n. 31/4, pp. 483-518.

Núñez Seixas X. M. (2012), «Historiographical Approaches to Sub-national Identities in Europe: A Reappraisal and Some Suggestions», in Augusteijn J. – Storm E. (eds.), Region and State in Nineteenth-Century Europe. Nation-Building, Regional Identities and Separatism, Palgrave Macmillan, London-New York, pp. 13-35.

Olcina E. (1976), Carlisme i autonomia al País Valencià, Eliseu Climent Editor, València.

Ombuena J. (1970), Valencia, ciudad abierta, Prometeo, Valencia.

Paniagua J. (2001), «Un solo territorio y varias identidades. El trauma del nacionalismo valenciano», Historia Social, n. 40, pp. 115-136.

Pérez de Lazarraga J. (2004), Dianeaetakoplak, Erein, Donostia [1567].

Pijoan J. (1899), «Pancatalanisme», in Pijoan J. (1990), Política i cultura, Edicions de La Magrana, Diputació de Barcelona, Barcelona, pp. 17-19.

Pla J. (1961), Cataluña, Destino, Barcelona.

Pradera V. (1945), Obra completa, Instituto de Estudios Políticos, Madrid (2 voll.).

Pradilla M. À. (2015), La Catalanofonia, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

Prat de la Riba E. (1906), «La nacionalitat catalana», in Prat de la Riba E. (2000), Obra completa, Institut d’Estudis Catalans, Proa, Barcelona, t. III, pp. 117-170.

Prat de la Riba E. (1907), «Greater Catalonia», in Prat de la Riba E. (2000), Obra completa, Institut d’Estudis Catalans, Proa, Barcelona, t. III, pp. 258-260.

Rafanell A. (1993), «El mossàrab i la llengua dels valencians», Revista de Catalunya, n. 79, pp. 31-51.

Rafanell A. (1999), La llengua silenciada. Una història del català, del Cinccents al Viutcents, Empúries, Barcelona.

Reig R. (1997), «Un valencianisme mal educat», L’Avenç, n. 214, pp. 17-21.

Ripoll Domènech F. (2010), Valencianistes en la postguerra. Estratègies de supervivència i de reproducción cultural, Afers, Catarroja-Barcelona.

Roca Ricart R. (2007), Teodor Llorente i la Renaixença valenciana, Institució Alfons el Magnànim, València.

Roca Ricart R. (2010a), El valencianisme de la Renaixença, Bromera, Alzira.

Roca Ricart R. (2010b), «Teodor Llorente i la llengua dels valencians», Caplletra, n. 49, pp. 43-63.

Rubiralta i Casas F. (1988), Orígens i desenvolupament del PSAN (1969-1974), La Magrana, Barcelona.

Sánchez-Albornoz C. (1984), Orígenes y destino de Navarra. Trayectoria histórica de Navarra. Otros escritos. Adiós a los navarros, Planeta, Barcelona.

San Valero Aparisi J. (1977), Poble, cultura i llengua. Conferéncia pronunciada ambmotiu de la clausura dels cursos de llengua valenciana de Lo Rat-Penat el dia 20 de juny de 1976 en el XXV aniversari del seufuncionament, Lo Rat-Penat, Valéncia.

Saz Campos I. (2003), España contra España. Los nacionalismos franquistas, Marcial Pons, Madrid.

Torrealday J.M. (1977), Euskal idazleak, gaur. Historia social de la lengua y literatura vascas, Jakin, Oñati.

Ucelay de Cal E. (2003), El imperialismo catalán. Prat de la Riba, Cambó, D’Ors y la conquista moral de España, Edhasa, Barcelona.

Urkizu P. (ed.) (1997), AntonAbbadiarenkoplarienguduak. Bertsoeta aire zenbaitenbilduma (1851-1897). Eusko Ikaskuntza/Euskaltzaindia, Bilbo-Donostia.

Valls R. (1992), La Derecha Regional Valenciana: el catolicismo político valenciano (1930-1936), Institució Alfons el Magnànim, Valencia.

Viadel F. (2006), No mosfareu catalans. Història inacabada del “blaverisme”, La Esfera de los Libros, Barcelona.

Virto J. J.(1994), «La derecha navarra en la II República. El partido “Unión Navarra” de Rafael Aizpún», Estudios de Ciencias Sociales, n. VII, pp. 261-279.

Zabaltza X. (2005), Mater Vasconia. Fueros, lenguas y discursos nacionales en los países vascos, Hiria, San Sebastián.

Zabaltza X. (2006), Una historia de las lenguas y los nacionalismos, Gedisa, Barcelona.

Zabaltza X. (2013), «De la lingua Navarrorum al Estado Vasco», Historia Contemporánea, n. 47, pp. 471-492.

Zabaltza X. (2017), «¿Vías paralelas? Anticatalanismo valenciano y antivasquismo navarro durante la Transición», Dictatorships & Democracies. Journal of History and Culture, n. 5, pp. 53-80.

Zabaltza X. (2018), «¿Del “renacimiento” literario al nacionalismo político? Una comparación entre los territorios de lengua catalana y los de lengua vasca», Historia y Política, n. 39, pp. 141-170.




DOI: https://doi.org/10.15162/2282-5681/1434

Refback

  • Non ci sono refbacks, per ora.


Copyright (c) 2022 Xabier Zabaltza



Nazioni e Regioni
Studi e ricerche sulla comunità immaginata
ISSN: 2282-5681 Nazioni e regioni è rilasciata con licenza Creative Commons CC BY-NC