Il processo di formazione del separatismo catalano nel primo decennio del XX secolo: l’impatto della repressione e l’emergere delle prime istanze indipendentiste a Santiago di Cuba

Fermí Rubiralta i Casas

Abstract


L’articolo evidenzia l’importanza di due fattori, finora trascurati, nel processo di formazione dell’indipendentismo catalano agli inizi del secolo scorso: da un lato l’influenza decisiva della repressione sullo sviluppo e la caratterizzazione di questo movimento, soprattutto dopo gli eventi di ¡Cu-cut! del novembre 1905; dall’altro l’importante ruolo di un gruppo di catalani residenti a Cuba nell’apparizione, nell’ottobre del 1906, delle prime e più esplicite rivendicazioni a favore dell’indipendenza della Catalogna.

 

This article focuses on the relevance of two underestimated factors in the formation of the Catalan independence movement of at the beginning of last century: on the one hand the decisive influence of repression on the development and the consequent characterization of this movement, especially after the so-called “events of ¡Cu-cut!” in  November 1905; on the other, the role of a group of Catalan residents in Cuba on the appearance, in October 1906, of the first and more explicit claims of independence for Catalonia.


Parole chiave


Indipendentismo; separatismo; i “fatti di ¡Cu-cut!”; Catalogna; Grop Nacionalista Radical de Santiago de Cuba; Fora Grillons!; Independence movement; separatism; the facts of ¡Cu-Cut!; Catalonia; Grop Nacionalista Radical de Santiago de Cuba; Fora Grillon

Full Text

PDF

Riferimenti bibliografici


Balcells A. (1992), Història del nacionalisme català. Dels orígens al nostre temps, Generalitat de Catalunya, Barcelona.

Cardona D. (1923), La Batalla. Articles de Vibrant. Barcelona.

Carod-Rovira J-Ll. (1982), «Nacionalisme revolucionari i marc nacional dels Països Catalans (1919-1945)», Quaderns d’Alliberament, n. 7, p. 120-157.

Casals X. (2013), «Auge i declive del “partido militar” de Barcelona (1898-1936)», Iberic@, Revue d’etudes ibériques et ibéro-amicanes, pp. 163-180.

Casassas J. – Colomines A. – González E. – Santolaria F. (2006), Els Fets de ¡Cu-cut!. Taula rodona organitzada pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya el 24de novembre de 2005, Centre d’Història Contemporània de Catalunya, Barcelona.

Castells V. (1986), Catalans d’Amèrica per la independència, Pòrtic, Barcelona.

Colomer J. (1984), La Unió Catalanista i la formació del nacionalisme radical (1895-1917). L’obra del doctor Martí i Julià. Tesi di dottorato. Universitat de Barcelona.

Colomer J. (1995), La temptació separatista a Catalunya. Els orígens (1895-1917), Columna, Barcelona.

Conangla J. (1986), La Constitució de l’Havana i altres escrits, Ed. La Magrana/Diputació de Barcelona, Barcelona.

Costa Ll. (2006), El nacionalisme cubà i Catalunya, Comunicació política, social i cultural entre Cuba i Catalunya, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.

Costa Ll. (2013), Cuba i el catalanisme. Entre l’autonomia i la independència, Rafael Dalmau, Barcelona.

Crexell J. (1984), «L’Onze de Setembre de 1901», El Llamp, n. 11, pp. 222-251.

Crexell J. (1984,), Origen de la bandera independentista, El Llamp, Barcelona.

Dalmau, A (2015), «El catalanisme radical i popular d’un igualadí: Lluís Marsans i Solà (1866-1955», Revista d’Igualada, n. 49., pp. 7-25.

Esculies J. (2013), «El nacionalismo radical catalán (1913-1923)», Spagna contemporanea, n. 43, pp. 7-28.

Esculies J. (2014), Via fora, lladres! El separatisme català i el teatre patriòtic, Edicions de 1984, Barcelona.

Falguera O. – Passada J. M. (2009), Cent anys d’estelada. Un segle d’iconografia independentista (2009), Cim, Barcelona.

Ferran J. M. (2005), La Constitució catalana de l’Havana, Pagès, Lleida.

Ferran J. M. (2009), La saga dels catalans a Cuba, Fundació Casa Amèrica Catalunya, Barcelona.

Fontanet I. (2011), Sostener la Memoria. Catalanes en el Oriente de Cuba, Cultivalibros, Sevilla.

Fontanet I. (2013), Catalanes en el Oriente de Cuba, El Mar y la Montaña, Guantánamo.

Jou D. (1994 e 2008), Els sitgetans a Amèrica i diccionari d’«Americanos», Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges.

Junqueras O.(1998), Els catalans i Cuba, Proa, Barcelona.

Klein J-M. (2002), Spaniards and the Politics of Memory in Cuba, 1898-1934, University of Texas, Austin.

Lladonosa M. (1988), Catalanisme i moviment obrer: el CADCI entre 1903 i 1923, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.

Llorens C. (2014), «El somni d’una Catalunya lliure. Cent anys d’independentisme: de la clandestinitat a la consulta», Sapiens, n. 141, p. 35.

Marfany J-Ll. (1995), La cultura del catalanisme, El nacionalisme català en els seus inicis, Empúries, Barcelona.

Moreno J. J. (1992), La petjada dels catalans a Cuba. Assaig sobre la presència catalana a Cuba durant la primera meitat del segle XIX, Generalitat de Catalunya. Comissió Amèrica i Catalunya, Barcelona.

Muñoz P. (1948), Catalunya. Grop Nacionalista Radical, Publicacions del Catalunya Grop Nacionalista Radical, Santiago de Cuba.

Muray J. – Rubiralta F. (2015), Vicenç A. Ballester i Camps (1872-1968), creador de l’estelada, Rafael Dalmau, Barcelona.

Pérez Vallverdú E. (2009), Josep M. Folch i Torres, compromís polític i creació literària 1880-1910, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.

Poblet F. (2003), «Frederic Pujulà i Vallès, escriptor, catalanista i esperantista». Kataluna Esperantisto, n. 327.

Roig J. M. (2006), Francesc Macià. De militar espanyol a independentista català (1907-1923), L’esfera dels llibres, Barcelona.

Roy J (1999), Josep Conangla i Fontanilles. Patriarca del nacionalisme català a Cuba, El Mèdol, Tarragona.

Rubiralta F. (2003), Joan Cornudella i Barberà (1904-1985). Biografia política, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.

Rubiralta F. (2004), Una història de l’independentisme català. De Francesc Macià a Josep Lluís Carod-Rovira, Pagès, Lleida.

Rubiralta F. (2008), Daniel Cardona i Civit (1890-1943). Una biografia política, Afers, Barcelona.

Rubiralta, F. (en impremta), Els orígens de l’independentisme català a Cuba. El Catalunya. Grop Nacionalista Radical de Santiago (1907-1932).

Santolaria F. (2005), El banquet de la victòria i els Fets de ¡Cu-cut!. Cent anys de l’esclat catalanista de 1905, Meteora, Barcelona.

Surroca R. (2004), Premsa catalana de l’exili i de l’emigració (1861-1976), Generalitat de Catalunya, Barcelona.

Torrent J. – Tasis R. (1966), Història de la premsa catalana, Bruguera, Barcelona.

Ucelay E. (1979), The Strategies of Separation and Revolution of Catalan Radical Nationalism (1919-1933), Columbia University Press, New York.

Ucelay E. (1984), «Daniel Cardona i Civit i l’opció armada del nacionalisme radical català (1890-1943)», Cardona D., La Batalla i altres escrits, La Magrana/Diputació de Barcelona, Barcelona.

Ucelay E. (1984), «El Mirall de Catalunya: models internacionals en el desenvolupament del nacionalisme i del separatisme català, 1875-1923, Estudios de Historia Social, n. 28-29, pp. 213-219.

Ucelay E. (1992), «La iniciació permanent: nacionalismes radicals a Catalunya des de la Restauració”, Actes del Congrés internacional d’història: Catalunya i la Restauració, 1875-1923, pp. 127-134.

Ucelay E. (2007), «Un joc d’aparences: “Front Nacional”, “Frontpopulisme” i les alternatives feixistes i comunistes dins el separatisme català, 1919-19139», Primer Congrés d’Història de l’Independentisme Català, Reus, pp. 67-143.

Yáñez C. (1993), «Catalanes hacia América 1830-1930: dos etapas y una hipótesis», Cinquenes jornades d’estudis catalano-americans, Barcelona.




DOI: https://doi.org/10.15162/2282-5681/1495

Refback

  • Non ci sono refbacks, per ora.


Copyright (c) 2022 Fermí Rubiralta i Casas



Nazioni e Regioni
Studi e ricerche sulla comunità immaginata
ISSN: 2282-5681 Nazioni e regioni è rilasciata con licenza Creative Commons CC BY-NC